Paloma Vicente, Dosrius

Entrevistem a Paloma Vicente, propietària de Rukimon a Canyamars-Dosrius

Paloma, què és aquest indret ple de rucs?

Estem en un lloc que es diu Rukimon situat a la serralada del Corredor -dins el parc natural del Montnegre i el Corredor- que és una reserva on viuen una quarantena de rucs aproximadament.

Veig que no tots els rucs són iguals...

A part del ruc català, aquí tenim totes les races més properes que existeixen, això vol dir les de la península Ibèrica, moltes de les quals estan en perill d'extinció. El cas és que el ruc com a animal no està en perill d'extinció -perquè hi ha molts països en vies de desenvolupament on encara es fan servir molt- però aquí ja no tenen massa utilitat i algunes races ja gairebé no es crien.

Tenim la raça del País Basc que es diu de las Encartaciones; la raça zamorano - leonesa, que és la del centre del país; la raça andalusa; la catalana i la raça majorera que és la de les illes Canàries. Aquestes són les races més properes que tenim i després tenim alguns exemplars d'algunes races franceses i també africanes.

Nosaltres aquí hem estat criadors fins fa ben poc i ara tenim la missió de trobar utilitats actuals als rucs perquè no desapareguin. Una d'elles la neteja dels boscos per a prevenir els incendis, per exemple.

Què hi poden fer els visitants a Rukimon?

Aquí fem moltes activitats per escoles i per famílies els caps de setmana. La tasca més important és sobretot de sensibilització, que els nanos coneguin els rucs perquè no és tan fàcil de trobar-los pel món. Hi ha opció donar-los-hi menjar i de conèixer les races -donat que aquest és l'únic lloc del país on les pots veure totes- i que treballin amb els animals i que siguin capaços de relacionar-se amb ells. Busquem una aproximació una mica emocional. Després per les famílies, hi ha l'opció d'agafar un ruc i anar a fer senderisme amb ell; hi ha rutes des de mitja horeta fins a tot un dia sencer per dins del parc natural del Montnegre i el Corredor.

I feu alguna mena de teràpia amb els animals?

Sí, també oferim activitats de contacte més directe amb els rucs, que són més privades, més selectives i que es fan amb una o dues persones per treballar en l'aspecte de la recerca personal. També treballem amb persones que tenen necessitats especials, com per exemple els nens amb autisme. Quan es parla d'equinoteràpia es parla sempre de cavalls, en canvi, els rucs són ideals perquè hem de pensar que són animals molt tranquils, molt manyacs, molt familiars. Són molt fàcils, com si tinguéssis un gos.

Què més podem fer a Dosrius dins el parc natural del Montnegre i el Corredor?

Dosrius és un municipi amb molta extensió i aquí al Corredor, que és un bosc molt típic mediterrani amb alzines, sureres, roures, pins hi tens moltes rutes marcades per caminar que passen per un dolmen, per un antic pou de glaç o per les antigues pedreres de granit... Nosaltres estem al sector de la serralada del Corredor i el punt més alt aquí és el santuari del Corredor on hi ha el Centre d'Informació del parc natural; és un punt on comencen moltes de les rutes de senderisme. Allà també hi ha una masia que avui és un restaurant.

Què no ens podem perdre a Dosrius?

Aquest poble té tres nuclis de població: el mateix Dosrius, Canyamars i Can Massuet del Far que és una urbanització. La part de Canyamars és una zona molt bonica, molt humida amb una vegetació exuberant que no té res a veure amb la d'aquí dalt. Allà també hi ha molts camins bonics per fer: el camí que segueix la riera, el que va de Canyamars fins al poble de Dosrius, que va ser recuperat fa poc... També pots anar a visitar les ermites, la d'aquí del Far, l'ermita de Sant Llop, l'església de Sant Esteve de Canyamars, que és del segle XIV...

I pel que fa a activitats familiars, a baix a Canyamars hi ha unes quantes: el Bosc Vertical; Can Gel, que és una granja de vaques històrica que continua en actiu i que actualment és visitable; un allotjament de cabanes als arbres, Cabanes Dosrius; un espai de paintball...

I pel que fa a festes?

La Fira Medieval de Dosrius és molt coneguda, se celebra el segon cap de setmana d'octubre; hi ha paradetes, hi ha recreació històrica, hi ha menjar... I una altra cosa molt curiosa i particular al mes de maig és la Plantada del Maig, que ve de molt antic i que està relacionat amb la vida a pagès. Tallen un arbre ben alt, un pollancre, el porten a collibè fins a Canyamars i el planten al mig de la plaça... és digne de veure. Ah, i des del 2017 la nit de Nadal, a l'església de Sant Esteve, s'ha recuperat el Cant de la Sibil·la.

---

---